Avui al Pla Marcell sona Pesh, l’alter ego del torellonenc Santi Carcasona, bateria bragat en mil batalles i que ara aparca les baquetes per brendar l’ukulele i cantar les seves pròpies composicions, amb gust indie i sonoritat crua, recollides en els dos discs Where The Sidewalk Ends (2016) i Two many universes (2018), aquest últim a la venda a partir d’aquesta setmana.
La influència d’artistes com Eels, Beatles, Dave Matthews, The Who o Tom Waits ha permès que Pësh aconsegueixi un so i un segell prou particulars. Un punt de fuga entre el caràcter i el so cru americà i el toc britànic.
Tot va començar per casualitat: “Tenia uns acords que tocava per casa amb l’ukulele, però no tenia ni melodia ni lletra. Em venia de gust cantar en anglès i vaig googlejar Famous English Poems. A la primera posició de la recerca va aparèixer el poema de Shel Silverstein Where The Sidewalk Ends. Em vaig posar a cantar el poema com si ja me’l sabés de feia temps. Va ser un moment màgic! La resta de peces van venir d’estirar aquest fil inspirador de Silverstein”.
Moltes gràcies!!!!