En el treball que us proposo s’estudia la comunicació gràfica com a eina en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències. L’estudi es va realitzar en 127 alumnes de magisteri de la Universitat de València que van ser separats en dos grups: A i B . Als estudiants se’ls va proposar la realització d’una activitat de tal manera que el grup A hauria d’utilitzar sempre per reslodre-la el dibuix i el grup B la descripció escrita. L’experiment es va du a terme en tres parts:
1ª Es demana als alumnes del grup A que dibuixin el que recordin de la morfologia d’una formiga, mentre que els del grup B cal que facin el mateix exercici però per escrit.
2ª Seguidament, es mostren unes formigues vives dins d’un tub d’assaig i es demana que tornin a realitzar la mateixa activitat, és a dir una descripció de l’insecte utilitzant cada un d’ells el recurs proposat (el dibuix i la descripció escrita, respectivament).
3ª Per acabar, es plantejen una sèrie de preguntes sobre les formigues de resposta no directa i es demana que tornin a dibuixar-les (grup A) i a descriure-les per escrit (grup B)
Els resultats van demostrar diferències significatives entre els alumnes del grup A i els del grup B, de tal manera que aquells que realitzaven els dibuixos d’allò que observaven obtenien millors resultats en les seves produccions que el grup que feia la descripció del que veia per escrit. Aquest estudi evidencia la necessitat de potenciar la comunicació gràfica com a recurs educatiu en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències
La comunicació gràfica
